Parir a casa
part respectatParir a casa
part respectatAdormits pel sistema que tots els dies ens canta la cantarella de la normalitat i gronxa el bressol del nostre ser, pensem que parir en un hospital és el normal i és el que cal fer perquè és el que fan tots.
El normal és acceptar que el cos de la dona és capaç de parir.
Parir és una funció fisiològica que no té perquè tenir necessàriament un risc important i un nivell de dificultat immens. Principalment, el risc i les dificultats els creen les pors imposades a les futures mames sobre els Efectes i les Conseqüències del part. Massa pressió i l’excessiu control sobre la *parturienta poden ser perjudicials per a la mare i el bebè.
Perdre-li por a una cosa natural és sortir-se de l’embriaguesa a la qual estem sotmesos.
Sentir-se lliure de triar sobre el propi cos és un acte de llibertat i responsabilitat. Prendre consciència sobre el que és un part és un acte de llibertat i responsabilitat. Poder triar les persones que t’acompanyin en aquest viatge és essencial per a viure de manera sana aquesta experiència meravellosa i no transformar-la en un malson.
El normal és acceptar que el cos de la dona és capaç de parir.
Parir és una funció fisiològica que no té perquè tenir necessàriament un risc important i un nivell de dificultat immens. Principalment, el risc i les dificultats els creen les pors imposades a les futures mames sobre els Efectes i les Conseqüències del part. Massa pressió i l’excessiu control sobre la *parturienta poden ser perjudicials per a la mare i el bebè.
Perdre-li por a una cosa natural és sortir-se de l’embriaguesa a la qual estem sotmesos.
Sentir-se lliure de triar sobre el propi cos és un acte de llibertat i responsabilitat. Prendre consciència sobre el que és un part és un acte de llibertat i responsabilitat. Poder triar les persones que t’acompanyin en aquest viatge és essencial per a viure de manera sana aquesta experiència meravellosa i no transformar-la en un malson.
¿Perquè parir a casa?
Parir és un acte d’amor i d’intimitat, que requereix d’un ambient tranquil i còmode on la dona es pugui sentir segura.
L’elecció del lloc on parir és fonamental perquè es donin les condicions favorables per a un part natural i sense sofriment.
Sentir-se lliure de triar sobre el propi cos és imprescindible per a poder gaudir d’aquesta experiència excepcional en la vida.
El part és de la *parturienta.
La llar pot ser el lloc perfecte perquè es doni la benvinguda al nou ser sense haver de passar per l’estressant ritme de les presses que corren als hospitals.
Si poguéssim tornar a néixer i ens donessin l’oportunitat de triar, quina seria la nostra preferència?
Sortir del càlid ventre matern per a descobrir el fred asèptic, inundats per les llums artificials, sorolls eixordadors per a un bebè, les presses de controls rutinaris, la descaradura de no tenir ja un sol moment de pura intimitat amb qui et va portar dins, i haver de compartir tot això amb personal de treball, visitants, altres famílies. De sobte, el món artificial.
O preferiríem la tranquil·litat i la intimitat d’un ambient silenciós, calent, amb llums tènues, amb mans amoroses que ens recolzen sobre la nostra mare res més néixer. El recer, l’empara, la protecció, l’empatia, el compàs pausat i natural d’endinsar-nos al nostre ritme en aquest gran desconegut que és el món, sense sentir la por a l’abandó.
I si anéssim nosaltres la *parturienta, que triaríem?
Acudiríem a un lloc on per protocol ens poden fer tactes rutinaris, episiotomia, maniobres perilloses, imposant postures incomodes i no aptes per a aquests moments, injectant oxitocina artificial que provoca més dolor i punxant-nos una anestèsia per a anul·lar la nostra capacitat de parir i amb els risc que implica per a el/la bebè.
O preferiríem estar a la nostra casa, embuatada pels nostres volguts, cuidades i bressolades per mans expertes que ens acompanyin amb el més absolut respecte en un procés natural, sense violència ni temor. Tenir l’espai i el temps per a entendre el que està passant en el nostre cos, d’on vénen les contraccions, com viure-les sense por, com gaudir en la plenitud i la calma d’aquest moment únic, sentir-se i descobrir-se poderosa, aprofitar el *colocón natural de LA TEVA oxitocina i entendre que el part és teu, que no necessites que ningú tregui el bebè del teu ventre, perquè ell sortirà només com a tu li ho permetis i deixis que el part flueixi.
Cal ser sincer amb un mateix i contestar despullant-se de la por que quotidianament ens regalen.
Si poguessis triar, tu què faries?
L’elecció del lloc on parir és fonamental perquè es donin les condicions favorables per a un part natural i sense sofriment.
Sentir-se lliure de triar sobre el propi cos és imprescindible per a poder gaudir d’aquesta experiència excepcional en la vida.
El part és de la *parturienta.
La llar pot ser el lloc perfecte perquè es doni la benvinguda al nou ser sense haver de passar per l’estressant ritme de les presses que corren als hospitals.
Si poguéssim tornar a néixer i ens donessin l’oportunitat de triar, quina seria la nostra preferència?
Sortir del càlid ventre matern per a descobrir el fred asèptic, inundats per les llums artificials, sorolls eixordadors per a un bebè, les presses de controls rutinaris, la descaradura de no tenir ja un sol moment de pura intimitat amb qui et va portar dins, i haver de compartir tot això amb personal de treball, visitants, altres famílies. De sobte, el món artificial.
O preferiríem la tranquil·litat i la intimitat d’un ambient silenciós, calent, amb llums tènues, amb mans amoroses que ens recolzen sobre la nostra mare res més néixer. El recer, l’empara, la protecció, l’empatia, el compàs pausat i natural d’endinsar-nos al nostre ritme en aquest gran desconegut que és el món, sense sentir la por a l’abandó.
I si anéssim nosaltres la *parturienta, que triaríem?
Acudiríem a un lloc on per protocol ens poden fer tactes rutinaris, episiotomia, maniobres perilloses, imposant postures incomodes i no aptes per a aquests moments, injectant oxitocina artificial que provoca més dolor i punxant-nos una anestèsia per a anul·lar la nostra capacitat de parir i amb els risc que implica per a el/la bebè.
O preferiríem estar a la nostra casa, embuatada pels nostres volguts, cuidades i bressolades per mans expertes que ens acompanyin amb el més absolut respecte en un procés natural, sense violència ni temor. Tenir l’espai i el temps per a entendre el que està passant en el nostre cos, d’on vénen les contraccions, com viure-les sense por, com gaudir en la plenitud i la calma d’aquest moment únic, sentir-se i descobrir-se poderosa, aprofitar el *colocón natural de LA TEVA oxitocina i entendre que el part és teu, que no necessites que ningú tregui el bebè del teu ventre, perquè ell sortirà només com a tu li ho permetis i deixis que el part flueixi.
Cal ser sincer amb un mateix i contestar despullant-se de la por que quotidianament ens regalen.
Si poguessis triar, tu què faries?
Informes, llibres y estudis
Sempre és important la informació per a no sentir-se enganyats en el moment de triar.
Sobre part a casa hi ha moltíssima documentació, estudis i escrits per professionals i per persones que compten les seves experiències directes.
Aquí en *Paramaparto trobaràs una extensa bibliografia que recorre el planeta sobre aquest i altres temes relacionats amb l’embaràs, el naixement i el postpart.
Sobre part a casa hi ha moltíssima documentació, estudis i escrits per professionals i per persones que compten les seves experiències directes.
Aquí en *Paramaparto trobaràs una extensa bibliografia que recorre el planeta sobre aquest i altres temes relacionats amb l’embaràs, el naixement i el postpart.
Hi ha preguntes recurrents sobre el tema del part a casa. Aquí us responem a quatre típics dubtes.
¿Què diu l’OMS?
Què diu L’OMS (Organització Mundial de la Salut) sobre el part a casa?
El part a casa està inclòs com a opció de part en La Declaració de fortalesa, any 1985, un escrit on l’OMS i l’Organització *Panamericana de salut van redactar com hauria de ser un part, les recomanacions per al naixement i la importància primordial que la dona i les famílies siguin informades sobre els diferents mètodes de parir perquè cadascun pugui triar lliurement. El beneplàcit d’una organització tan important com l’OMS és una arma indiscutible en contra d’aquells que demonitzen aquesta alternativa.
Malgrat molts estudis dubtosos en els quals es realça intencionadament el percentatge de risc en els parts en el domicili, i que han estat després desmentits per otr@s professionals a través d’atents controls, les estadístiques demostren que no hi ha més riscos de mortalitat a casa que en hospital. A Espanya en concret moren 1’6 nens per cada 1000 naixements en hospital pels 1’57 que moren en parts realitzats a casa (Universitat d’Alacant/ *Educer). Encara així, a nivell popular, es continua pensant que parir a casa és més perillós.
El part a casa està inclòs com a opció de part en La Declaració de fortalesa, any 1985, un escrit on l’OMS i l’Organització *Panamericana de salut van redactar com hauria de ser un part, les recomanacions per al naixement i la importància primordial que la dona i les famílies siguin informades sobre els diferents mètodes de parir perquè cadascun pugui triar lliurement. El beneplàcit d’una organització tan important com l’OMS és una arma indiscutible en contra d’aquells que demonitzen aquesta alternativa.
Malgrat molts estudis dubtosos en els quals es realça intencionadament el percentatge de risc en els parts en el domicili, i que han estat després desmentits per otr@s professionals a través d’atents controls, les estadístiques demostren que no hi ha més riscos de mortalitat a casa que en hospital. A Espanya en concret moren 1’6 nens per cada 1000 naixements en hospital pels 1’57 que moren en parts realitzats a casa (Universitat d’Alacant/ *Educer). Encara així, a nivell popular, es continua pensant que parir a casa és més perillós.
¿Totes les dones poden parir a casa?
El cos de la dona està fet per a poder parir, però és clar que cada embaràs i cada persona és diferent i en el moment de decidir cal prendre en consideració diversos factors.
Els professionals haurien d’informar adequadament cada dona sobre la seva situació i li haurien d’aconsellar i explicar de la manera més objectiva possible el que li convé.
Hi ha casos en els quals no està aconsellat el part a casa. Per exemple, si la mare pateix alguna malaltia greu, si l’embaràs és d’alt risc, en cas de part prematur o *postérmino.
També és important considerar la posició fetal, embaràs amb més d’un bebè, una experiència de cesària en un part anterior.
Tots aquests factors s’haurien de poder parlar sense prejudicis i amb total llibertat.
Els professionals haurien d’informar adequadament cada dona sobre la seva situació i li haurien d’aconsellar i explicar de la manera més objectiva possible el que li convé.
Hi ha casos en els quals no està aconsellat el part a casa. Per exemple, si la mare pateix alguna malaltia greu, si l’embaràs és d’alt risc, en cas de part prematur o *postérmino.
També és important considerar la posició fetal, embaràs amb més d’un bebè, una experiència de cesària en un part anterior.
Tots aquests factors s’haurien de poder parlar sense prejudicis i amb total llibertat.
¿Es pot parir a casa?
L’opció de parir a casa en aquest país existeix, sempre que siguin les famílies, de manera privada, les que assumeixin les despeses que es deriven.
El govern no contempla cap ajuda per als quals no vulguin anar a hospitals, a pesar que un part a casa és més econòmic que un part hospitalari per a les arques públiques.
Així que els contribuents es troben en total desemparament si trien parir en el domicili.
El govern no contempla cap ajuda per als quals no vulguin anar a hospitals, a pesar que un part a casa és més econòmic que un part hospitalari per a les arques públiques.
Així que els contribuents es troben en total desemparament si trien parir en el domicili.
¿Quant costa parir a casa?
Els preus no són fixos, podríem dir que oscil·len entre 1.500 € i 2.500 €.
Això depèn de l@s professionals que atenen el part i dels serveis que ofereixen.
Pot semblar un disbarat, però és molt important prendre en consideració que qui acompanya un part, està acompanyant també a la dona i a la seva família durant tot el procés de l’embaràs. Durant el part i en el postpart. És un treball que dura mesos. Vist així, ens adonem que els honoraris no són alts. Qui es dedica a aquest treball el fa per amor i no per diners. No hi ha un interès d’explotació per a qui exerceix aquesta professió.
Encara així, aquest preu per a una família avui dia és un gran obstacle.
Moltes vegades a l@s futurs mamàs/papàs se’ls fa difícil explicar el seu desig de parir a casa i més encara demanar diners al seu entorn.
Moltes vegades familiars i amics volen col·laborar amb arribada del bebè i gasten diners a comprar 1001 *cachivaches! Quotidianament la publicitat ens bombardeja amb carrets, *tronas, joguines, biberons, *packs complets de maternitat sense els quals sembla impossible ser pares i mares. Sembla increïble que la humanitat hagi sobreviscut sense la tecnologia.
Ajudar aquestes famílies a costejar el naixement del seu fill és invertir en el futur d’és@ vides. Una bona benvinguda és el que a molts ens hagués fet falta.
Però en realitat tot el que necessita un bebè el porta la mare i el pare. La naturalesa és sàvia i no s’ha oblidat de donar-nos el do de poder cuidar del nostre cadell.
L’única cosa que necessita un bebè és néixer amb dignitat i ser acollit amb amor.
L’única cosa que necessita una mare és empatia i sentir-se respectada.
L’única cosa que necessita un pare és sentir-se lliure d’acompanyar a la seva família quan més li necessiten.
Per tot això i molt més, és important acompanyar i ajudar a tots aquells que volen decidir sobre el seu part.
Per a poder ser part d’una experiència única i preciosa.
Això depèn de l@s professionals que atenen el part i dels serveis que ofereixen.
Pot semblar un disbarat, però és molt important prendre en consideració que qui acompanya un part, està acompanyant també a la dona i a la seva família durant tot el procés de l’embaràs. Durant el part i en el postpart. És un treball que dura mesos. Vist així, ens adonem que els honoraris no són alts. Qui es dedica a aquest treball el fa per amor i no per diners. No hi ha un interès d’explotació per a qui exerceix aquesta professió.
Encara així, aquest preu per a una família avui dia és un gran obstacle.
Moltes vegades a l@s futurs mamàs/papàs se’ls fa difícil explicar el seu desig de parir a casa i més encara demanar diners al seu entorn.
Moltes vegades familiars i amics volen col·laborar amb arribada del bebè i gasten diners a comprar 1001 *cachivaches! Quotidianament la publicitat ens bombardeja amb carrets, *tronas, joguines, biberons, *packs complets de maternitat sense els quals sembla impossible ser pares i mares. Sembla increïble que la humanitat hagi sobreviscut sense la tecnologia.
Ajudar aquestes famílies a costejar el naixement del seu fill és invertir en el futur d’és@ vides. Una bona benvinguda és el que a molts ens hagués fet falta.
Però en realitat tot el que necessita un bebè el porta la mare i el pare. La naturalesa és sàvia i no s’ha oblidat de donar-nos el do de poder cuidar del nostre cadell.
L’única cosa que necessita un bebè és néixer amb dignitat i ser acollit amb amor.
L’única cosa que necessita una mare és empatia i sentir-se respectada.
L’única cosa que necessita un pare és sentir-se lliure d’acompanyar a la seva família quan més li necessiten.
Per tot això i molt més, és important acompanyar i ajudar a tots aquells que volen decidir sobre el seu part.
Per a poder ser part d’una experiència única i preciosa.
Últims Projectes
Campañas por: Debra Sol
Amor a la creación
Hola soy Debra de la localidad de Mar Del Plata, Argentina. Eh llegado hasta aquí por una conocida d