“Ets poderosa”
Amb aquestes paraules la persona que em va acompanyar en el meu primer part em va fer entendre el meu potencial i em va ajudar a obrir-me com una flor per a donar a llum al meu fill Enzo.
Va ser la clau que va obrir una porta del meu Ser-Dona que desconeixia.
Poderosa, satisfeta i immensament feliç.
Va ser així com em vaig sentir quan vaig entendre la meva capacitat.
Totes les dones s’haurien de sentir així parint.
L’acompanyament en l’embaràs, part i postpart és fonamental per a ajudar a trobar aquell equilibri dins d’una mateixa en una etapa de contínua transformació i de canvis.
Una doula ens pot acompanyar en aquests passos amb la seva labor discreta i sàvia, amb la seva capacitat d’escolta, amb el seu do per a recolzar-nos en les nostres eleccions.
La relació entre la doula i la parturienta es basa en la confiança i el respecte.

Les doulas a Espanya no són oficialment reconegudes. Hi ha altres països d’Europa en els quals la Seguretat Social paga els serveis d’aquestes treballadores. Però aquí s’ha arribat a considerar-les com a bruixes (vegeu Informe Doulas) intentant desvirtuar la seva labor a través d’una teranyina de mentides i falsos mites.
És cert que una doula no és personal sanitari, però ni mancada li fa ja que no substitueix de cap manera el treball d’una llevadora.
Les doulas no fan tactes, no prescriuen receptes ni realitzen teràpies, no diagnostiquen ni prenen decisions.
Les doulas acompanyen.
Les doulas cuiden.
Les doulas complementen. Escolten. Donen suport. Ajuden.
Les doulas no jutgen i crec que això és el més important en aquesta fase de la vida. Amb el naixement d’un bebè de sobte t’envaeix una immensa tendresa i et despulles enfront de tanta bellesa. Ets tan fràgil com aquest petit ésser. Tan potent i tan fràgil. I és llavors, quan sovint el món es creï amb el dret de dir-te tot el que has de fer, sense voler saber què vols fer tu, i les opinions i crítiques et mengen i et maregen.
La doula no critica i no intervé de manera intrusiva. No aconsella.
La doula té l’haver d’informar i d’acompanyar a la família amb respecte i saviesa.

El sentir-se acompanyat per algú de confiança crea una atmosfera de serenitat a la casa que és imprescindible per a afermar la relació entre els membres de la nova família, crear l’equilibri i sentir-se segur d’un mateix en el rol que acabem de començar: ser mare i ser pare.